Deu que es nefable, de qui els camins son la misericordia y la veritat, de qui la voluntat es la onmipotència, y de qui la sabiesa alcança del un cap al atre cap ab fortalea, y ho disposa ab suavitat, habent previst desde tota la sua eternitat la desastrosa ruina de tot el llinatge humà, per causa de la transgressiò de Adan, y decretat en el ocult misteri dels segles realizar en un misteri, encara mes ocult, per medi de la Encarnaciò del Verb, la obra primera de la sua bonea, pera que contra el seu misericordios proposit, no minguès l’home que fou portat à la culpa per la astucia de la diabolica iniquitat, y que lo que en lo primer Adan habia de caure fora restaurar ab ventatges, esculli y aparellá desde el principi y en ans dels segles, pera el seu Fill Unigenit, una Mare de qui, fet carn naiyqués en la benadá plenititud dels temps, y amá á eixa Mare en tanta manera, sobre totes les criatures, que en élla soles tingués la més grata complacència. Perçó la rebli maravellosament de tal abondança de celestials carismes, extrets del tresor de la divinitat, sopra tots los sprits angelichs, y sopra tots los sants que ella sempre y eternament lliubre de tota sulladura de pecat, y tota hermosa y perfecta, presentara tal penitut de inocència y santitat, que, après de Deu, no s'espogués imagginar atra mayor; y que, llevat Deu, ningú pot haure ni ab lo pensament. Y en veritat, era cosa natural que sempre apareguès ataviada ab los resplandós de perfectisima santitat, y que del tot neta hasta de la mateixa culpa original, alcazase la mès senyalada vict. de la antiga serpent, tan venerable Mare, ála que Deu Pare volgué dar el seu Unich Fil, al que engendrá igual ási mateix en lo seu còr, com á si mateix l'alma, y de tal manera volgué y aixi ho feu, que foi concebut y naixqué Aquell de qui El mateix procedeix. Y esta inocencia original de la augusta Verge estretament enllazada ab son admirable santitat, y ab la altísima dignitat de Mare de Deu, la Esglesia católica, que sempre ensenyada per lo Sprit Sant, y coluna y firmament de la veritat, en jamay ha dejat de profesarla, fomentarla, esplicarla y desenvòlderla mès y mes á cada dia, ab moltes raons y fets senyalats, com áposeedora de la dotrina rebuda de Deu, y compresa en lo deposit de la celestial revelació. Puix esta dotrina, vigent desde la antiguetat mes remota, fondament arrailá en l'animo dels fèls y estesa admirablement en tot l'òrb per la solicitut y cuidas dels Sacres Prelats, la manifestá ben clarement la mateixa Esglesia cuant no vacilá en proposar al cult publich y á la veneració dels fèls la Concepció de la mateixa Verge. An aqiet fet. verament ilustre, presentá la Concepció de la mateixa Verge, com singolar, maravellosa y molt diferent del principi de tots els demès homens, y plenament santa, pera que se li dava cult, puix que la esglesia rònegament celebra festes dels sants. Y perçó fins les mateixes paraules de les divines escritures parlen de la sabiesa increada y ab les que representen son sempitern orige, acostumbrá á usarles en los ofics eclesiastichs y en la sacra Liturgia, y aplicarles á la formació de aquella Verge, que fon deterinada en un mateix decret que la Encarnació de la divina sabiesa. Pero, magüer que totes estes còses rebudes casi en tot lloc, per los fèls manifestan l'interès ab lo que la mateixa Esglesia romana, mare y mestra de totes les esglesies, considerá eixa dotrina de la Concepcion Inmaculada de la Verge; no obstant, els fets illustres de ésta esglesia, son certament, molts dignes de que 's mencionen especialment, ya que tanta es la dignidat y autoritat d'ésta esglesia, com li es justament deguda á la que es centre de la veritat y unitat catòlica, en la cual solament fon servada inviolablement la religió y de la cual dehuen rebre totes les demès esglesies la tradicció de la fè. Aixi, puix, la mateixa esglesia romana no procirá res ab tant de empenyo, com afirmar, defensar, promoure y cindicar de mil modos y maneras y en la forma mes elocuent y espresìva, la Inmaculada Concepció de la Verge, y el seu cult y dotrina, com ho declaren y atèsten, clara y terminantment, tants actes, verament insignes, dels Pontifices Romans nostres antecesors; als que, en la persona del Princip dels apostols, fon divinament confiat, per lo mateix Jesucrist, Señor nòstre el cuidao suprem, y la suprema potestat ed apacentar els corders y les obelles, y de confirmar als germans, y de regir y gobernar tota la esglesia. Cèrtament, els nostres predecesors se gloriaren ab gran manera, en instituir, ab s' apostòlica autoritat en la Esglesia romana, la festa de la Concepció, y aumentarla y ataviarla ab ofici y misa propis, en la que manifestament s'aseguraba la prerogativa de la immunitat de la hereditaria culpa, y promoure de tots els mòdos el cult ya instituit y darli mes estensió, ara concedint indulgències, ara donant llicència á ciutats, provincies, y regnes pera que s'esculliren per patrona á la Mare de Deu, baix lo titol de la Inmaculada Concepció, ara aprobant con freries, congregacions y comunitats relijoses establides en honor de la Concepció Inmaculada, ara tributant llaors ála pietat dels que baix la advocació de la Concepcióo Inmaculada erigeren monastèris, hospitals, altars y temples, ú ofrirem ab jurament defensar ab valentia, la Inmaculada Concepció de la 'Mare de Deu. Ademés, tingueren el paer de manar que la festa de la Concepció debia ser rebuda per tota la Esglesia en lo mateix sentit y número que la festa de la Nativitat, y que la dita festa de la Concepció, s'habia de celebrar ab huitaba per la esglesia del Univers, y servarse per tots com les atres festes de precepte y que tots los anys en lo dia de la Concepció de la Verge se fera capella Papal en la nostra Basilica Patriarcar Lliverana. Y desitjant fomentar mes y mes á cada dia en l'animo dels fèls ésta dotrina de la concepció Inmaculada de la Mare de Deu, y moure la pietat dels mateixos á honrar y á venerar á esta Verge concebuda sens pecat original, molts se complaguerent en donar facultat pera que en la Letania lauretana, y fins en lo prefaci de la misa, es proclamara la Concepció Inmaculada de la mateixa Cerge, y aixima ab la propia forma o lley de la oració s'establira la lley de la creencia. Per lo que á Nos toca, seguimt es pasos de tan illustres predecesors nostres, no tan sols ham rebut y aprobat, enant ells establiren o manaren, sino que ademés, tenint present la insitució de Sixt IV. manarem, ab la nostra autoritat, fer un ofici propi de la Inmaculada Concepció, y ab gran content concedirem amplament son us á tota la Esglesia.